🐚 Avui al Raconet d'Observació: Petxines a la Platja! 🐚

Avui al raconet d'observació ens hem apropat a la platja!

I ens hem trobat uns petits tresors entre la sorra: petxines.

N'hi havia de grosses i de mooooooooooooooooooooolt petites, tan petites que eren minúscules,  gairebé invisibles.

Hem decidit recollir-les per fer manipulacions i experiments amb elles. Realment, agafem unes quantes cada cop que anem a la platja, així la paparreta no se'ns avorreix de fer-ho.

Dues dades abans de començar:

Primer de tot, hem de recordar que aquestes petxines són d'animals que han mort, i les porten les onades a l'orilla. Amb el temps, es van desgastant i trencant mentre rodolen entre pedres i sorra al fons del mar, fins que acaben formant part de la sorra de la platja.

Després, és molt fàcil trobar petxines amb petits foradets rodons que són perfectes per enfilar. Aquests forats, els fan els cargols de mar per menjar-se l'animal de dins de la closca. Un cop han fet el forat, ja no tenen força per mantenir-se tancades i hermètiques. Al pobre bitxo se'l mengen però queden les petxines ideals per fer polseres, collarets, clauers, ...

Recordo que de petita ja en recolliem, de petxines a la platja, i que variava molt el tipus de petxines que trobaves segons la zona  de platja on anéssim. Per exemple, a la Costa Brava, a la part rocosa, era fàcil trobar petxines madreperla amb aquells colors iridiscents tan macos. En canvi, al Maresme trobàvem petxinots, escopinyes i algo semblant a les closques de pel·legrins que he descobert ara que es diuen pecten nobilis.

Amb curiositat per saber els noms dels "bitxos" que hem trobat, m'he posat a intentar classificar-los per tipus. En alguns casos era difícil saber si tenia un animal nou o si només ho semblava pel desgastament.

He de dir que el bloc petxines m'ha ajudat a identificar-les o al menys intentar-ho. Anems a veure quins animalons ens hem trobat:

	Glycymeris bimaculata És molt fàcil de trobar, molt típica al Mediterrani, i pot arribar a fer més d'11 cm de diàmetre. Són rodonetes, de tons marronosos i blancs, i de closca gruixuda. No he trobat el nom comú d'aquesta espècie, però m'ha fet gràcia que en italià es diu "peu d'ase". Se'n poden trobar de molt petites.
Acanthocardia tuberculata A aquesta sempre li he dit escopinya, pero a cada poble o casa li deuen dir com vulguin (escopinya verrucosa, ou ratllat). Té uns grans solcs longitudinals i normalment es troba en una mida mitjaneta. De colors entre blanc i marrons i la closca és gruixudeta.
	Callista chione Aquesta té molts noms diferents, jo li deia petxinot però també li diuen petxinot de sang, petxina lluenta o  lluenta. Aquest any hem trobat closques molt grosses. Són allargades, molt brillants i llises al tacte, i solen ser d'aquests tons rogents.
Dosinia Aquesta m'ho ha posat molt difícil, diria que correspon a una Dosinia. He preguntat a la cerca de google per imatge i crec que s'hi assembla bastant. Però no he trobat gaire informació i no sé cap nom comú. Són blanques i grises, aspres i relativament gruixudes
	Donax  Són conegudes com tellerines, escopinyes franceses o tellines. De mida petita, allargada i primeta.  Són més llargues i estilitzades que els petxinots. Molt brillants i suaus al tacte. Són una explosió de colors: blancs, grocs, roses, vermells.

Explorar la platja i descobrir aquests petits tresors sempre és una aventura emocionant i educativa! 🌊✨ Sempre podeu tenir sort i trobar closques d'eriçons de mar, cargols, plomes de sípia, crancs ermitanys, ... o trobar-vos peixos a l'aigua (encara que sigui una platja massa civilitzada)